Editorial OMICRON

«Després de pronunciar aquestes paraules, Epafrodit es va acostar a la llosa que duia gravat el nom dels Ahenobarbs i va veure una rosa blanca damunt del marbre grisós, que quasi s’hi confonia. Hi va deixar la seva rosa, fresca, plena d’aigua i del tacte suau dels
seus llavis, que l’havien besada amb passió. Feia gairebé quinze anys que Neró havia mort als seus braços, envoltat de tot l’or i de tota la riquesa de l’eterna i sumptuosa casa daurada. Va pensar que ja estava bé, que ara tan sols en quedés aquella rosa blanca que no es distingia bé sobre el marbre grisenc. El seu amor seria immortal, el seu record el reviuria sempre. Durant els quinze anys que havien transcorregut des de la mort del Cèsar, ni un sol dia, damunt de la seva tomba, hi van faltar les flors.»

© Israel Clarà, 2007

Juli Víndex, Galba i Otó desafien el poder del Cèsar i s’hi rebel· len, desitjosos d’obtenir els privilegis que ha ostentat l’emperador. Neró és cridat des de Nàpols, on estiueja, per tal de fer front a aquesta immensa crisi, però l’emperador és traït també pel Senat i la guàrdia pretoriana i es veu obligat a refugiar-se entre les parets de la seva sumptuosa Domus Aurea, a Roma, després que els senadors li retirin els poders imperials i el declarin enemic públic. Neró sap que la seva mort és imminent. Només resten al seu costat Sifrides, un poeta grec oriünd de Miconos, i el seu estimat llibert Epafrodit. Abans de lliurar a Epafrodit la daga amb la qual l’haurà d’assassinar, Neró explicarà l’apassionant relat de la seva família i de la seva vida d’artista, la que de veritat ell ha desitjat viure des de sempre, i recordarà, ple de nostàlgia, com l’amor ha estat present però fugaç al llarg de tota la seva existència en les figures inoblidables d’Agripina, Actè, Popea i Octàvia.

ISRAEL CLARÀ va néixer a Badalona el dia u de desembre de 1975, és llicenciat en Filosofia per la Universitat de Barcelona i des del 2004 forma part de la Sectorial de Cultura d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).

Algunes obres anteriors ja publicades són L’aigua i l’arlequí (2005) i el bellíssim poemari Ens ho prometia (2005), per aquesta mateixa editorial i dins de la Col· lecció Oasi de poesia.

Altres títols seus són La pluja en el paraigua (2006), La presència exacta de la rosa (2006) i Concreció del miracle (2006). També ha publicat la novel· la històrica Ovidiana (2006).

És coautor de la traducció dels sonets de Michelangelo Buonarroti aplegats al volum De la meva flama (2006) i autor del poemari Vellut de préssecs grocs (2007). El monestir de Ferrara ha estat la seva darrera novel· la publicada. Pel que fa a la poesia, els seus darrers títols són el meravellós poemari escrit en italià Il convivio all’amore, Jocs d’infants, Il segno della fiamma i La levedad del humo, tots publicats el 2007.