Marta Puig i Vilardell
ECLIPSI DE LLUNA A CALÀBRIA

ISBN: 978-84-92544-35-6   Fitxa tècnica en PDF
Preu amb IVA: 14 €
Format: 17,3 x 24 cm
Pàgines: 112
Enquadernació: Rústega cosida amb solapes
Primera edició: octubre de 2009

«Cada una des del costat oposat de la taula de l’escriptori, de fusta sòlida, massissa, les mirades de la Tiziana i de la Maria Grazia sostenien un duel. La fiscal no es podia estar quieta al seu seient; recol· locava les carpetes de sobre la taula, remenava expedients, n’extreia post-its que un cop rellegits rebregava i llençava a la paperera. Semblava a punt de perdre la paciència. «De fet, per a segons què, en té ben poca», pensava la seva cunyada.»

© Marta Puig i Vilardell, 2009

L’Allegra, una jove model alemanya, viatja al sud d’Itàlia per motius professionals vint-i-dos anys després de l’estiu que hi va passar amb la seva mare, una aristòcrata de brillant personalitat i vida bohèmia, morta tràgicament temps més tard.

L’Allegra no en té cap record, d’aquell estiu a Calàbria. Era massa petita, només tenia tres anys. A la zona, però, sí que en tenen memòria. La seva mare era una dona d’extraordinària bellesa i algunes persones no han aconseguit oblidar-la. Ni tampoc perdonar-la.

La petita vila de Tropea, la perla de la Costa dels Déus, el seu entorn i el poderós Stromboli, seran testimonis de com, de la mà de la seva nova amiga Tiziana i gràcies a la indubtable influència dels volcans i dels eclipsis de lluna en les psiques humanes, l’Allegra aconseguirà evocar aquella mare, fins al moment desconeguda.

En la seva recerca, però, remourà antics fantasmes que havien quedat còmodament adormits.

MARTA PUIG I VILARDELL. Sempre he tingut una difícil relació amb la realitat. Ja de ben petita no m’agradava massa. Per això aviat vaig desenvolupar una estranya i útil forma d’adaptació al medi: inventar històries, contes que explicava als meus ossets.

Però vaig créixer i vaig deixar d’escriure. Va ser l’estiu del 2001, al jardí de casa dels meus amics de Rouen, Enda i Didier, quan vaig veure clar que algun dia hi tornaria. No obstant això, vaig haver d’esperar encara uns anys fins que, fruit del meu segon viatge a Òtranto, va néixer Les muntanyes d’Albània, en un intent d’atrapar la llum i la màgia d’un racó de la Mediterrània tan desconegut.

Un any més tard vaig complir la promesa que li havia fet a l’Enda i vaig escriure una novel·la dedicada al seu jardí: Un camp de pomers a Calvados, la gènesi de la qual em va deixar tan esgotada que vaig témer no tenir forces per tornar a escriure més.

Però el 28 d’agost del 2007 va haver-hi un eclipsi de lluna. Va ser una nit de calor sufocant, intolerable, que vaig passar en una cabana enmig del bosc prop de Tropea i del volcà Stromboli. Una nit que va desfermar tots els dimonis que encara em restaven ocults i que em va donar la idea per a la novel· la que ara us presento, Eclipsi de lluna a Calàbria, el meu homenatge a l’excepcional autora que tant ha influenciat en la meva vocació literària: Agatha Christie.

Podeu saber més sobre els llibres i contactar amb mi a través del meu web personal www.martapuig.com