Pàgina principal 

«L’Anna tenia pressa, molta pressa. Una cosa que no ha pogut passar a la Berta. Potser la filla sigui més indecisa per la banda del seu pare. Què en sabrà l’Anna. Amb prou feines el va conèixer. I a en Hans tampoc no l’acaba de conèixer. Sap que li agrada la caça, que li agrada la Berta, el licor d’avellana i les galetes que compra l’Anna. I ara que aquest jove és aquí, acostuma a parlar poc. L’Anna encén la televisió i diu, fixa’t com corre aquest guepard. I en Hans replica, els guepards són els més ràpids.

«Ja s’acosta la Berta, travessa la sala i igual com l’imant atreu el ferro, s’asseu a la falda d’en Hans. Petó de rebuda i ja inspecciona aquella camisa d’ell, que és la mateixa de la setmana passada. En fi, no importa. Perquè ara l’abraça i no pensa en això, sinó a marxar
d’aquí. També en Hans fa un gest amb la mà, l’allarga cap a la taula i, al mateix temps, l’Anna li passa el comandament. No, no era això. L’Anna li passa la copa. No, tampoc no era això. Perquè en Hans l’únic que volia era agafar-se la cartera i mostrar aquestes dues entrades pel cinema. Aleshores la Berta es planta i s’acosta l’abric. Fins que en Hans fa el darrer glop de licor i s’acosta la jaqueta».

© Núria Añó, 2008

L’Anna és una escriptora de mitjana edat que va decidir pujar la seva filla sola. Actualment la Berta ha crescut, i els dubtes que li suposaria conèixer el seu pare, a qui només ha vist en una fotografia, semblen incrementar-se quan la relació que manté amb el seu xicot entra en crisi. En Hans treballa en una fàbrica i té una germana, la Clara, una jove incompresa que viu obsessionada per un tipus que condueix una moto groga.

Però és sobretot la història de l’Anna Flieder, que quan opta per escriure un llibre de caire més biogràfic, la inspiració la visita i pren la forma d’aquell home a qui fa anys va abandonar.