Editorial OMICRON

«Aquelles pedres semblaven diamants. Tota la façana del palau era un rusc immens de diamants de pedra, esmolats i desafiants. Recordava encara les paraules dels mestres picapedrers de la ciutat: per què us interessen tant les pedres del palau Sanseverino? Quin misteri hi busqueu? Els misteris, tothom s’equivoca quan els persegueix en els murs d’una casa, sigui modesta o principal, com aquesta. Els de debò són al paisatge, a cada racó del paisatge que pugueu abastar amb els ulls, tant se val si ho feu amb ulls cansats o amb ulls d’infant.»

© Maria-Isabel Segarra, 2009

Isabel de Vilamarí, princesa de Salern, manté en el seu palau de Nàpols una cort esplèndida on artistes i poetes es complauen en l’adulació. Cansada dels vells rimadors d’amor, desitja abastar un nou horitzó de coneixements que li permeti defugir la indiferència en la qual s’ha instal· lat el seu matrimoni. L’hivern de 1535 Isabel ofereix protecció a un filòsof perseguit pel virrei de l’emperador Carles V. A poc a poc, el filòsof descobrirà a la princesa la llum del saber dels antics i la introduirà en les inquietuds espirituals del moment, encarnades en Bernardino Ochino, predicador de la fe reformada al Regne de Nàpols i les dames que el segueixen. Però Isabel de Vilamarí aviat comprendrà que la força de les idees del filòsof i del frare s’estavellarà contra el poder de l’emperador i contra l’ambició del seu espòs.

MARIA-ISABEL SEGARRA va néixer a Barcelona el 1967. És doctora en Filologia Clàssica per la Universitat de Barcelona i professora de llengua i literatura catalanes.

Paral· lelament a la seva tasca com a docent, es dedica a la recerca filològica parant una especial atenció a l’àmbit de l’Humanisme i del Renaixement. Fruit d’aquesta activitat, ha publicat diversos articles divulgatius i especialitzats sobre Benet Garret «Il Cariteo», Cassandra Fedele, Isabel de Vilamarí, Escipió Capece i Joan Margarit i Pau, entre d’altres. També destaca la seva producció com a traductora d’Hildegarda de Bingen a la llengua catalana.