Editorial OMICRON

Núria Sagués i Martínez
LA XARRANCA
Pròleg de Martí Fuentes i Safont
Fotografies de Narcís Civil i Mascaró

«Vaig viure gran part de la meva infància envoltada de monges, les del col· legi i les de l’hospital on passava temporades ingressada. Curiosos éssers de negre que mai no m’inspiraren por a l’escola, més aviat tot el contrari, però que es convertiren en criatures infernals vestides de blanc en les nits de l’hospital. Eren la cara i la creu de la moneda. Les de dia, àngels del purgatori, les de nit, àngels caiguts de l’infern, com aquests de qui tant ens parlaven.»

© Núria Sagués i Martínez, 2007

Els somnis i els records es barregen en una amalgama d’escenes i colors on no solament es plasmen els diferents moments que li toca viure a la protagonista, des de la infantesa fins a l’edat madura, passant per la joventut, sinó que també queda palesa la por a la solitud, al silenci, a la separació de la família, al dolor...

La nena de les primeres pàgines té por dels hospitals per la fredor que percep, i tampoc no troba en la religió, ni en la societat en general, ni en la medicina, el confort necessari per fer front a la seva singularitat. La jove que ansieja esclatar a la vida no rep a mans plenes el regal de l’amistat, i la joia de l’amor se li escola entre els dits com la sorra del desert. La dona madura, decidida i valenta, s’enfronta al món, conscient ja de l’ardu camí que té al davant.

Com se’ns indica en el pròleg del llibre, rere la trama aparentment clàssica de La xarranca s’infiltren aquells instants de revelació, de comprensió, on la vida se’ns atansa i es copsa en el seu més profund sentit. I darrere aquesta prosa fluïda i amena, rica, emotiva i commovedora —hom no es queda indiferent llegint el relat—, que juga entre la memòria i l’onirisme, l’autora ens obsequia amb un bri de vida intensa que paga la pena llegir i gaudir.

NÚRIA SAGUÉS I MARTÍNEZ. Nascuda a Granollers el dia 5 de maig de 1954. Infermera de professió, va descobrir la poesia amb Miquel Costa i Llobera i més tard amb Miquel Martí i Pol. Li agrada dir que les tonalitats de l’arc de Sant Martí servirien molt bé per il· lustrar la seva biografia i que amb l'escriptura va descobrir el plaer de pintar amb lletres i va veure que aquestes no havien de ser només en blanc o negre. Diu que la pintura de les lletres és un art que esdevé del cor, dels sentiments i de la vida. La xarranca és el primer llibre que publica.