Pàgina principal 

«La història que més m’agradava que em contés era la de l’oncle Rafel. Tristament, d’aquesta, poca veritat en sabia, i mai no la contava igual. A vegades havia sobreviscut al seu malaurat destí i havia continuat la seva vida com a terratinent en una illa del Carib. D’altres havia marxat a França i s’havia enamorat de la infermera que l’havia cuidat quan l’alliberament de Mauthausen... Quantes vegades hauré vist les seves fotos i les seves postals, adreçades a la meva besàvia, sa mare, i les he olorades per si em donaven cap pista o em tornaven aquell homenet, heroi de les històries de la padrina i víctima de la seva veritable història.

«Encara ara ho faig, d’olorar-les. Però ara per un motiu ben diferent: perquè m’evoquin aquelles tardes de pa amb xocolata i d’històries, de les de debò i de les altres».

© Joanna Ma. Melenchón, 2008

«Conta’m una història bonica...» Aquest és el començament d’aquest relat, d’aquesta història coral que vol arribar més enllà d’on arriba el que coneixem, més enllà, fins i tot, dels sentiments.

Àngels s’ha compromès a dur a terme un projecte difícil: desenterrar la història del seu oncle, desaparegut a Mauthausen. En aquesta recerca, trobarà respostes sobre la seva pròpia vida, i sobre pors i angoixes que la persegueixen.