Editorial OMICRON

«Vittoria va endevinar que la profecia es referia al seu destí i que el més probable fóra que profetitzés la seva mort. Però va continuar en silenci mentre Michelangelo fixava la mirada en l’infinit dels boscos i els horitzons blavíssims que anaven deixant enrere. Va pensar que el monestir de Ferrara ja quedava massa lluny i que el seu temps s’havia acomplert com sens dubte també ho faria aquella profecia gràcies a una tràgica i esperançadora fatalitat que ja tenia els destins i les sorts repartides.»

© Israel Clarà, 2007

Entre els anys 1537 i 1539, el monestir caputxí de Ferrara va acollir, entre els seus murs, la presència d’una dona excepcional, Vittoria Colonna, poeta i intel· lectual del Renaixement italià, que l’havia ajudat a fundar a instàncies del reformador Bernardino Ochino. L’artista, a punt de fer cinquanta anys, hi va encetar una correspondència apassionada amb un altre geni de l’època, Michelangelo Buonarroti, amb el qual sempre la va unir una infranquejable amistat. A la tardor de la seva vida, Vittoria escriu a Michelangelo el que ha significat per a ella viure vinculada a la bellesa i a l’art i fins a quin punt la seva pretensió ha estat la mateixa que la de tots els éssers humans, voler vèncer la mort. Però la vida de Vittoria es veurà amenaçada per unes intrigues que impliquen fins i tot el Papa Pau III, Alessandro Farnese, que està obsessionat a mantenir-se en el poder a qualsevol preu. ¿Podran l’amor i l’esperança erigir-se victoriosos o, per contra, els interessos i l’ambició els destruiran?

Una història meravellosa que contraposa la grandesa dels esperits lliures a la misèria de molts éssers humans. Un cant a l’art i a la bellesa, a l’amor i a la vida per damunt de tot, com a úniques forces capaces de reconciliar-nos amb el món i amb nosaltres mateixos.

ISRAEL CLARÀ va néixer a Badalona el dia u de desembre de 1975, és llicenciat en Filosofia per la Universitat de Barcelona i des del 2004 forma part de la Sectorial de Cultura d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).

Algunes obres anteriors ja publicades són L’aigua i l’arlequí (2005) i el bellíssim poemari Ens ho prometia (2005), per aquesta mateixa editorial i dins de la Col· lecció Oasi de poesia.

Altres títols seus són La pluja en el paraigua (2006), La presència exacta de la rosa (2006) i Concreció del miracle (2006). També ha publicat la novel· la històrica Ovidiana (2006).

És coautor de la traducció dels sonets de Michelangelo Buonarroti aplegats a De la meva flama (2006) i autor del poemari Vellut de préssecs grocs (2007). Amb Caterina Briguglia ha dut a terme la traducció dels epitafis de Michelangelo sota el títol de Poemes a Cecchino (2007). Boccato di cardinale ha estat la seva darrera novel· la publicada.