Editorial OMICRON

«Te’n recordes, d’aquell hivern, quan els arbres glaçats semblaven de marbre? Hi havia tanta neu que es varen suspendre les classes. Tot va començar un d’aquells dies estranys, a cavall entre gener i febrer quan patinava amb en Matthew. Em passava sovint, sobretot quan observava amb atenció el xiscle dels seus patins mentre frenava. Sempre deia que havia de mirar-lo més amunt dels braços i que així no cauria. El que passava era que si li miraves els peus es pensava que volies aprendre-ho. I com que li agradava sentir-se observat, venia cap a mi, m’agafava de la mà i em duia per camins solitaris. Ens acostumàrem a aquella manca de claror, a aquella mica d’intriga que els nostres cossos rebien amb un lleu pessigolleig fins que tornàvem. Va començar a succeir mentre ens allunyàvem, quan els núvols es tornaren d’una tonalitat grisosa [...].»

© Núria Añó i Bautista, 2006

L’Elisa és una mestra amb indiscutible talent i vocació per a l’ensenyança, capaç de rebutjar pretendents als voltants de la seva trentena, tot i que sent una especial atracció pels adolescents. Ella controla la seva vida. Fins que l’argument comença a capgirar-se-li subtilment. L’Elisa ha trobat un jove de tretze anys amb una situació familiar alarmant, capaç de caminar cinc quilòmetres amb l’excusa de recuperar els seus guants. En un indret on l’hivern s’engoleix la primavera i la societat es torna calculadora i egoista, la veu narradora d’un jove rememora un moment crucial que el marcarà de per vida. Algú que sembla tenir dues úniques coses al cap: la primera, no acabar com els seus pares; i la segona, arribar a conèixer l’Elisa.

Núria Añó i Bautista (Lleida, 1973), fins als dinou anys, residí a Mollerussa. Cursà estudis de Filologia Catalana i compagina l’escriptura amb la traducció. Publicà el seu primer relat als disset anys i des d’aleshores alguns d’aquests relats es troben editats en llibres com Dones i literatura a Lleida (1997); VIIIè Concurs de Narrativa Literària Mercè Rodoreda (1997) i Estrenes (2005). Va guanyar el XVIIIè Premi Joan Fuster de Narrativa Ciutat d’Almenara. El seu relat 2066. Comença l’etapa de correcció ha estat editat a la revista europea Cafè Babel i s’ha traduït a set llengües.

La novel· la Els nens de l’Elisa, que ara presentem, va quedar com a tercera finalista del XXIVè Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull, convocat per l’Editorial Planeta.