Editorial OMICRON

«Neró ha mort. Tenia trenta anys i cinc mesos. Durant tretze anys i set mesos va governar el món.

«Segons el senat, com a traïdor se li hauria d’haver tallat el coll, però Galba no ho va acceptar. Fou incinerat allà mateix. Havien arribat tres dones: les dides Ègloge i Alexandria, i la seva amant Actè. El van rentar i perfumar, i el vestiren amb un mantell blanc brodat d’or. Les cendres foren portades a la tomba de la família dels Enobarbs, on durant molts anys s’hi van trobar flors.»

© Raimon Cuxart, 2004

Hollywood va convertir Neró en un piròman enfollit tocant la lira i cantant la destrucció de Troia, en una inoblidable actuació de Peter Ustinov. L’Església el va transformar en un monstre sanguinari, en un intent per a desacreditar el món pagà. Ara, la moderna historiografia el veu com un personatge dominat, bona part de la seva vida, per una mare, Agripina, intrigant i ambiciosa, que assassina el seu marit, l’emperador Claudi, per convertir-lo als 17 anys en el nou emperador del més gran i perllongat Imperi que mai no ha existit. En realitat, Sèneca i ella l’utilitzen mentre ells es reparteixen el poder i un Neró enamorat d’una esclava descobreix la seva vocació d’artista.

La tensió esclata. La raó d’Estat s’imposa sobre l’amor filial. Agripina ha de morir. El matricidi es compleix. Ara el poder resta en mans de Sèneca i Neró, però no per molt de temps. Sèneca, acusat de ser el cervell ocult d’una conspiració, és obligat a suïcidar-se. L’emperador, solitari i mal vist pel senat, es mostra incapaç de dirigir aquella gran màquina del poder. La insurrecció de l’exèrcit l’obliga a fugir i, mentre el suïciden, demostra que per a ell ha estat més important l’art que el poder tot exclamant Ah, quin gran artista mor amb mi!

Raimon Cuxart, autor polifacètic, als quinze anys ja va publicar una revista. Després han arribat llibres d’Història com ara els Manuscrits de Pompeia (1994), de filologia, Diccionari ideològic de la llengua catalana (1999), de contes per a adults, Contes per llegir sobre el llit / sota el llit (2002), traduït al Braille per l’ONCE, d’adaptacions teatrals, poesia, assaig i també traduccions.

Amb aquesta novel· la, Neroniana (o la sang dels Déus), Raimon Cuxart signa potser una de les seves obres més ambicioses.