Editorial OMICRON

«Escriuria pàgines i pàgines sobre les sensacions que provocava en mi el fet d’escoltar les anades i vingudes de les seves ones, que em portaven noves teves, estimat meu, estimat, i totes les restes del teu amor de sempre. Perquè hi ha els cels blaus, els cels límpids de la terra en el mirall de la platja, les aromes plàcides —recorda-te’n—, els llits acabats de fer. Perquè hi ha els préssecs fresquíssims que em portava Androni quan, cada matí, el metge encara no m’havia prohibit menjar la meva peça de fruita diària. Perquè hi havia la rosada, les fulles plenes de llàgrimes que imitaven el plor dels morts, les arrels que aixecaven les pedres del voltant de la casa. Hi havia la vida —te’n recordes?—, l’amor, els poemes que intentaven, en va, aproximar-se a la bellesa que ens oferia la vida quan només ens teníem l’un a l’altre, solament. La teva absència, a banda de la llunyania de Roma, és el que més em mortifica, el que cap cos de jove efebus, per libidinós que sigui, no pot compensar. Recordo els nostres anys perquè la pluja era més viva, aleshores, més plens de perfum els rosers de l’estiu i més madurs i rotunds els préssecs vellutats que em menjava de la teva boca de somni. Va valer la pena estimar.»

© Israel Clarà, 2006
(fragment Vita nugalis)

Fa anys, Israel Clarà va escriure la inoblidable Estatuària de cendra (2002), una obra que, a banda de suposar la seva primera incursió en la literatura catalana, representava una reflexió lúcida sobre el sentit de l’estètica per a la vida humana. A través de les històries de diversos emperadors i llinatges imperials, l’autor aprofundia la idea que solament l’art, al final, pot donar sentit a la nostra existència.

Ara, quatre anys després, arriba Ovidiana, una obra que Israel Clarà portava dins del cap durant molts anys i en la qual recrea, a través de la figura del poeta Publi Ovidi Nasó, novament aquest mite, però a través d’una reflexió, aquesta vegada, sobre l’art de la poesia en concret. Tot aprofitant la seva pròpia experiència com a poeta, en realitat és el mateix Israel Clarà qui ens parla disfressat rere els mots de l’autor de Les metamorfosis, amb l’esperança de recordar-nos que, al capdavall, si tot té sentit no és per la fama, ni els diners ni la glòria. Només vivim per poder apreciar i contemplar la bellesa.

Israel Clarà, nascut a Badalona l’u de desembre de 1975, es donà a conèixer l’any 2002 amb una novel· la històrica, Estatuària de cendra, que recreava el mite de la bellesa com a forma per a poder transcendir el pas inexorable del temps i salvar la vida.

Posteriorment van arribar altres llibres com ara El llibre d’una vida malaurada, estremidor relat autobiogràfic sobre la malaltia i mort de la mare de l’escriptor, publicat l’any 2004, Quan eres immortal, llibre de poemes, i Perversions d’un jove onanista, del mateix any i editats per aquesta mateixa editorial, Editorial Omicron.

Cal remarcar també obres seves com ara La màscara veneciana, Origami, In tenebris, El plor de la clepsidra, Eternament i rosa, El delfí ofegat, Regalims de papallona, Un racó de paradís, Mel de sucre i vidre, La teva pell tan fràgil (Obra poètica 1993-2003) i L’equilibri de l’acròbata, que acaba de ser publicada per l’editorial Pagès Editors de Lleida (octubre de 2005).

Les seves darreres obres publicades són L’aigua i l’arlequí (2005), L’herborista de Shangai (2005) i Ens ho prometia (2005), també per aquesta mateixa editorial i en aquesta col· lecció. Altres títols seus a destacar són La flor i el putxinel· li (2005), Acidesa de llimona (2005), La pluja en el paraigua (2006), La presència exacta de la rosa (2006), amb pròleg d’Isabel-Clara Simó, i Concreció del miracle (2006), amb pròleg d’Elisabeth Jiménez.