Editorial OMICRON

«Com que sempre he estat una persona interessada per la iconografia i el simbolisme de les coses, vaig fer recerca sobre el món de les papallones i el seu significat. Vaig trobar en un diccionari de símbols i de ciències ocultes la relació entre la papallona i l’escriptura rúnica dels antics pobles celtes. Vaig descobrir que era un símbol de renaixement, del pas de la foscor a la llum, de canvi positiu en la vida. La papallona és una runa molt forta, amb un poder màgic considerable. Aleshores vaig decidir comprar un fermall en forma de papallona per dur-lo com a amulet. El duia clavat a la roba tot el dia. A la nit només me’l treia per dormir. En Rafa no entenia aquella obsessió meva pel fermall i no li vaig explicar res de res. Marit i muller havíem perdut la confiança mútua. I aquesta pèrdua semblava definitiva.»

© Maria-Isabel Segarra, 2007

¿Quins són els límits de la realitat quan estem sotmesos a demolidores pressions emocionals? ¿On s'endevina el llindar de la bogeria? Aquestes són algunes de les preguntes que suscita la lectura d’aquesta novel· la actualíssima en les seves temàtiques i els seus enfocaments. El lector s’endinsarà en l’enigmàtic món de la protagonista, turmentada per les sospites i els retrets. Una obra colpidora, que explica la realitat de moltes dones que viuen en el silenci i el temor. Maria-Isabel Segarra ens sorprèn amb aquest llibre realista i sense concessions, dirigit a una societat que massa vegades gira els ulls cap a una altra banda quan el que veu no li és favorable i s’oblida del patiment.

MARIA-ISABEL SEGARRA va néixer a Barcelona el 1967. És doctora en Filologia Clàssica per la Universitat de Barcelona i professora de llengua i literatura catalanes.

Paral· lelament a la seva tasca com a docent, es dedica a la recerca filològica parant una especial atenció a l’àmbit de l’Humanisme i del Renaixement. Fruit d’aquesta activitat, ha publicat diversos articles divulgatius i especialitzats sobre Benet Garret Il Cariteo, Cassandra Fedele, Isabel de Vilamarí, Escipió Capece i Joan Margarit i Pau, entre d’altres. També destaca la seva producció com a traductora d’Hildegarda de Bingen a la llengua catalana.