Editorial OMICRON

«Pensaments desfermats, us ho ordeno: pastureu sobre l’herba, lliures, mireu, mengeu, porteu-me allò trobat sense condicionants, acabat de néixer. Com si jo no hi fos, capteu matisos sense restriccions, alimenteu-me d’extensos capil· lars amb punts de llum finals, i així la meva constel· lació serà infinita.

«Mentrestant, dos joves turistes seuen davant meu sota la claror asèptica, uniforme, de l’estació amb aire condicionat. L’estiu queda fora, a les portes. Però els equipatges interiors el desmenteixen.»

(capitol ESTACIONS)
© Olga Xirinacs, 2006

L’altaveu anuncia el tren. Amunt amb l’equipatge. Ens instal· lem. Si anem lluny, el nostre compartiment és domicili provisional, amb el racó dels llibres. Des del tren veiem la vida que es va fent distinta, com el paisatge. El tren és terra: podem distingir una au i un cap d’estació, un hort i un suburbi, l’estudiant i l’home de negocis. Ens entretenim al vagó restaurant. Anem al llit, amb el llum de capçalera sobre la novel· la agradable. Dormim sobre camps, travessant rius, somiant gronxats com en un bressol. Trens ofereix observacions breus i variades. Des de rodalies fins a l’Orient Express. Des del Fletxa Roja de Sant Petersburg al Talgo passant pels rodalies de Dinamarca. Fugaces, com el pas del temps i del paisatge.

OLGA XIRINACS (Tarragona, 1936) és escriptora i professora de piano. Té una sòlida formació artística que dóna profunditat a la seva obra literària. És una autora versàtil, ha es-crit poesia, novel· la, contes i assaig. Molts dels seus llibres li han merescut els premis més im-portants de la literatura en llengua catalana, entre els quals Interior amb difunts (Josep Pla, 1982); Al meu cap una llosa (Sant Jordi, 1984 i Crítica Serra d'Or de novel· la, 1986); Zona marítima (Ramon Llull, 1986); Llavis que dansen (Carles Riba, 1987); Marina (Crítica Serra d'Or de literatura infantil i juvenil, 1987); Enterraments lleugers (Sant Joan, 1990); Sense malícia (Ciutat de Palma, 1994); Un cadàver per sopar (Ciutat de Badalona de narrativa ju-venil, 2000). És l'única dona Mestra en Gai Saber pels Jocs de Barcelona després de Mercè Rodoreda. El 1990, la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi. És mem-bre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Els seus darrers títols publicats, a banda del dietari El viatge i el poemari Grills de mandarina, són El sol a les vinyes / El sol en los viñedos, per aquesta mateixa editorial, El hijo del tejedor, editat per l’Editorial Meteora, i Eterna, també per la nostra editorial.