Pàgina principal 

 
Els bevedors d'estrelles

Ernesto Ragazzoni
ELS BEVEDORS D'ESTRELLES
Tria, edició i traducció
a cura d’Israel Clarà i Maria-Isabel Segarra
Prefaci de Pia Tasselli
Pròleg de Gabriel Moreno

ISBN: 978-84-92544-08-0    Fitxa tècnica en PDF
Preu amb IVA: 14 €
Format: 15,3 x 24 cm
Pàgines: 88
Enquadernació: Rústega cosida amb solapes
Primera edició: octubre de 2008

«Conosci il suol dove fiorisce il cedro?
Dove gli allori crescono e gli aranci
Maturano nel verde? dove il cielo
Ha le tinte di porpora e le nubi
Non lo turbano mai? dove non freme
Il mirto nella brezza profumata
E dove i lauri sono pieni d’ombra?
I palazzi conosci dalle arcate
Piene di sole? dove scintillanti
I corridoi s’allungano e i superbi
Peristilii biancheggiano di statue?
Dove par dire il marmo al pellegrino
Pensoso: qual dolore ti martira?
Conosci le montagne a cui le nubi
Cingon le vette solitarie e bianche,
Dalle cui rocce l’acqua sgorga e freme
E s’inabissa giú nella vallata?
Dove per le viottole bizzarre
Le mule si smarriscono e i viandanti?
Laggiú non v’è dolor, v’è solo amore:
E là vorrei fuggir con te mio bene.»

(poema CANTO DI MIGNON)

«¿Coneixes la terra on floreix el cedre?
¿On els llorers creixen i els tarongers
Maduren en el verd? ¿on el cel
Té els colors de porpra i els núvols
Mai no el pertorben? ¿on no s’estremeix
La murtra per la brisa perfumada
I on els llors són plens d’ombra?
¿Coneixes els palaus de les arcades
Plenes de sol? ¿on entre centelleigs
S’allarguen els passadissos i les superbes
Porxades blanquegen d’estàtues?
¿On el marbre sembla dir al pelegrí
pensarós: quin dolor et martiritza?
¿Coneixes les muntanyes a què els núvols
Cenyeixen els cims solitaris i blancs?
¿De les seves roques l’aigua brolla i s’estremeix
I s’enfonsa allà sota la vall?
¿On per les senderes estranyes
S’extravien les mules i els vianants?
Allà baix no hi ha dolor, sols hi ha amor:
I allà voldria fugir amb tu, amor meu.»

(poema CANT DE MIGNON)
© de la traducció: Israel Clarà
i Maria-Isabel Segarra, 2008

Ernesto Ragazzoni és un poeta tan desconegut a Catalunya com ho pot ser a Itàlia, la seva terra d’origen. Diversos són els motius que provoquen aquest gran desconeixement. Entre ells, una personalitat polèmica, una actitud trencadora en la seva època i una dificultat intrínseca als seus textos, que el fan força inaccessible per a un públic no avesat a llegir alta literatura.

Mitjançant aquesta antologia que presentem, volem aproximar al públic català l’estètica d’aquest poeta inclassificable que va teixir un univers quasi màgic a través de la seva poesia mentre el món canviava i avançava a un ritme que ell no podia ni volia comprendre.

L’obra compta amb un prefaci de Pia Tasselli, especialista de Florència en la figura de Ragazzoni, i un pròleg de Gabriel Moreno, poeta gibraltarenc del qual va sorgir la primera espurna i el suggeriment per tal de fer possible aquesta primera, i fins al moment única, traducció catalana de poemes d’Ernesto Ragazzoni.

ERNESTO RAGAZZONI (Orta Novarese, 1870 - Torí, 1920) era el primer de cinc germans. Va créixer a Novara, on el seu pare era un oficial de l’exèrcit que administrava les seves terres de Barengo i dels voltants. Entra a l’Institut Mossotti l’any 1883 i en surt diplomat el 1887. Però Ragazzoni sent la passió i la crida de la llengua i de la literatura, especialment de l’anglesa i nord-americana. Es va casar l’any 1899 amb la periodista Felicita Rey i, malgrat haver estat criat en l’ambient burgès, es va caracteritzar de seguida per les seves actituds trencadores i la seva forma de vida més que polèmica, que va escandalitzar la societat de l’època. Entre les seves obres cal destacar: Poesie e prose; Le mie invisibilissime pagine; I bevitori di stelle e altre poesie; Buchi nella sabbia e pagine invisibili. Poesie e prose i L'ultima dea.

Amb aquesta antologia que presentem hem portat a terme la primera tria i traducció de poemes de Ragazzoni que es fa en llengua catalana.

 

 





















Avís legal | Copyright © 2004-05 editorialomicron
Tots els drets reservats