Editorial OMICRON

«Papallones negres.
Tot gira entorn d’aquest petit pensament, ofert i ofensiu.
Els nens morts són papallones negres,
les primeres llàgrimes són papallones negres,
aquests mots ocults també ho són.
A les portes de la muralla,
m’esguarden cavallers amb la cara coberta.
No hi ha ningú i lentament comença a enterbolir-se la llum.
A cada porta les figures tracen un mateix símbol.
Sé que rere els merlets està amagada la mort.
Un taüt entre brandons, exposat en les sales lascives de la pena.
Regna, com una atàvica vergonya,
la impotència per no saber dibuixar,
per no poder esgrafiar amb ràbia
un miler de colors negres abassegant l’aurora.
Papallones negres que s'enlairen per tots els somnis.»

«Aquesta obra excepcional és un autèntic delit per als sentits. Un cant al bon gust i a la bellesa en tots els aspectes. A la poesia de debò. Una de les millors obres poètiques que he llegit mai. Silvestre Vilaplana demostra, amb aquest poemari, que encara es pot escriure poesia de veritat, autèntica poesia. I reconèixer la vertadera poesia és com estar enamorat. Senzillament ho saps.»

ISRAEL CLARÀ

«Aquest poemari no és simplement un molt bon poemari, sinó que va més enllà: una autèntica meravella per als amants de la bona poesia. Un poemari on Silvestre Vilaplana uneix, d'una manera magistral, la simbologia del llenguatge metafòric amb la bellesa tant del contingut com de la forma que adquireixen tots i cadascun dels poemes.»

ELISABETH JIMÉNEZ

«No hi ha criteris d'objectivitat per a assegurar que una obra és la millor entre moltes altres. Però sí que n'hi ha per a afirmar que una obra, senzillament, és bona. O més que bona. I el cas d'aquesta que ens ocupa així ho corrobora: Els colors del vent s'ha imposat perquè és un poemari excepcional en què no hi falta ni hi sobra res. Una obra mestra.»

CARLES PASTOR

Els colors del vent és un conjunt de poemes construït amb un clima simbolista, en el qual ja el mateix títol actua com a metàfora del pas del temps. En el poemari, trobem articulat el treball poètic de l’autor sota dos pilars essencials: el record i el desig.

Un record farcit de malenconia per la constatació de les coses perdudes i ambientat en uns paisatges que pretenen exercir d’elements actius per a acollir el lector en una determinada atmosfera, oberta a compartir sensa-cions.

I, d’altra banda, el desig. L’erotisme omple molts del poemes de tactes i sensacions plenes. Es juga clarament amb l’element amorós sensual, de vegades clarament sexual que sorgeix de l’anhel, fruit del record de l’experiència; de l’expectativa delitosa de l’acompliment sexual i, també, de la intensificació del mateix procés amatori.

I, dominant-ho tot, el temps, que assumeix el paper de veritat indefugible. No és solament un enemic impossible de vèncer, sinó que s’erigeix com a element fonamental que emmarca la realitat i sense el qual res no és i res no pot esdevenir-se.

Silvestre Vilaplana i Barnés (Alcoi, 1969) és llicenciat en filologia catalana i professor de secundària. Ha conreat la narrativa i la poesia. De la faceta de novel·lista des-taquen obres adreçades a públic juvenil com ara La mirada d’Al-Azraq (Premi Narrativa Jove d’Ondara 1998), Els dimonis de Pandora (Finalista Premi Bancaixa 1999) i Les urpes del diable (2001), i obres destinades al públic adult com Les cendres del cavaller (Premi Ciutat d’Alzira 2003), primera biografia novel· lada de Joanot Martorell, l'autor de Tirant lo Blanc.

En poesia ha publicat diversos llibres com La senda de les hores (Premi 25 d’Abril 1998), Aigües de clepsidra (Premi Paco Mollà 1998) i Calendari de silencis (Premi Nacional de poesia Miguel Hernández 1999). També ha obtingut altres premis com ara el Miquel Martí i Pol el 2001 o el Josep Maria Ribelles l’any 2004.

Amb aquesta obra, Els colors del vent, Silvestre Vilaplana ha estat guardonat amb el I Premi de Poesia Carme Guasch.