Pàgina principal 

Vincenzo Cardarelli
LES ESTACIONS DAURADES
Tria, edició i traducció a cura d’Israel Clarà
i Maria-Isabel Segarra

«Troppe volte partimmo / senza commiato!»
«Massa vegades vam marxar / sense comiat!»

ISBN: 978-84-96496-96-5      Fitxa tècnica en PDF
Preu amb IVA: 14 €
Format: 15,3 x 24 cm
Pàgines: 64
Enquadernació: Rústega cosida amb solapes
Primera edició: juliol de 2008

«Autunno. Già lo sentimmo venire
nel vento d'agosto,
nelle pioggie di settembre
torrenziali e piangenti,
e un brivido percorse la terra
che ora, nuda e triste,
accoglie un sole smarrito.
Ora passa e declina,
in quest'autunno che incede
con lentezza indicibile,
il miglior tempo della nostra vita
e lungamente ci dice addio.»

«Tardor. Ja la vam sentir arribar
en el vent d'agost,
en les pluges de setembre
torrencials i ploroses,
i una tremolor va recórrer la terra
que ara, nua i trista,
acull un sol extraviat.
Ara passa i declina,
en aquesta tardor que desfila
amb parsimònia impronunciable,
el millor temps de la nostra vida
i llargament ens diu adéu.»

(poema AUTUNNO / TARDOR)
© Hereus de Vincenzo Cardarelli
© de la traducció: Israel Clarà
i Maria-Isabel Segarra

«La vida dels clàssics de la literatura és com una llum inextingible. Cada generació de lectors, de traductors, d’estudiosos, la nodreix i la fa eterna. La vida dels clàssics també és cíclica: perquè sempre sentim la necessitat de retornar-hi i de recórrer una altra vegada el camí que molts van emprendre abans que nosaltres. En aquest cercle de renovades descobertes, els textos, esdevinguts lectures sòlides, muden la pell en cada nova traducció i respiren la inquietud i la paraula del temps. És el cas de Les estacions daurades. El llibre que presentem vol ser una contribució al cicle de la traducció dels clàssics a la llengua catalana» [del pròleg de Maria-Isabel Segarra].

VINCENZO CARDARELLI, el nom vertader del qual era Nazareno Caldarelli, va néixer a Corneto (actual Tarquinia), un petit poble de províncies, l’any 1887 i va morir a Roma l’any 1959. Gairebé tota la seva formació fou autodidacta. Als disset anys es va escapar de casa i es traslladà a Roma, on va haver de treballar en els oficis més variats per tal de poder sobreviure. Entre aquests oficis, el de corrector de proves del diari Avanti! li permeté iniciar, a partir de 1906, la carrera de periodista.

Però la seva fama va unida als nombrosos poemes i proses autobiogràfiques i de viatges reunits als volums Prologhi (1916), Viaggi nel tempo (1920), Favole e memorie (1925), Il sole a picco (1929), Il cielo sulle città (1939) i Lettere non spedite (1946), entre d’altres.

Va ser un conversador brillant i un literat polèmic i sever, mentre vivia una vida solitària, bohèmia i d’austera dignitat. És considerat un dels poetes italians més importants del segle XX. Amb aquest recull oferim al públic de parla catalana una tria dels poemes que considerem més representatius de l’escriptor.