![]() |
![]() |
![]() |
||||||
|
||||||||
Israel Clarà «Que tot pagui la pena i la bestreta Preu amb IVA: 14 € Format: 15,3 x 24 cm Pàgines: 64 Enquadernació: Rústega cosida amb solapes Primera edició: novembre de 2006
(poema FINAL DE TRAJECTE) «Aquest és, per tant, el goig i el misteri, aquesta la decadència i la grandesa de la vida, la glòria immensa de l’amor. Aquest llibre suposa un final de trajecte perquè, per una banda, es nodreix de la mort que li ha atorgat raó de ser i coherència; per l’altra, apel· la a un sentit nou de la vida, a una esperança que comença amb el final d’aquest viatge, precisament. I aquest és l’estat d’ànim del poeta, la intenció pregona de l’ànima de qui us escriu: baixar d’aquest tren inesperat que és la mateixa existència perquè, després d’un intens final de trajecte, encara sigui possible poder tornar a casa» (Del pròleg Propera parada, la vida, del mateix autor).
ISRAEL CLARÀ va néixer a Badalona el dia u de desembre de 1975, és llicenciat en Filosofia per la Universitat de Barcelona i des del 2004 forma part de la Sectorial de Cultura d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Les seves darreres obres publicades són L’aigua i l’arlequí (2005), L’herborista de Shangai (2005) i el bellíssim poemari Ens ho prometia (2005), també per aquesta mateixa editorial i dins de la Col· lecció Oasi de poesia. Altres títols seus són La pluja en el paraigua (2006), La presència exacta de la rosa (2006), amb pròleg de l’escriptora Isabel-Clara Simó, i Concreció del miracle (2006). També ha publicat Ovidiana (2006), novel· la històrica, i el nou poemari Papallones negres (2006). Damunt de tu només les flors (2006) suposa una altra fita en l’obra del nostre autor. La nit de Xahrazad (2006), que ha estat prologada per Mayra Amate, constitueix el poemari més excel· lent escrit fins ara per Israel Clarà, així com un dels més impressionants de la poesia catalana contemporània. També és autor, juntament amb Reinald P. Benet de Caparà, de la traducció dels sonets de Miquel Àngel aplegats sota el títol De la meva flama (2006). Final de trajecte suposa, en part, el trencament d’Israel Clarà amb una manera de concebre la poesia.
|
||||||||
![]() |
||||||||
Avís legal | Copyright © 2004-05 editorialomicron Tots els drets reservats |
||||||||