Pàgina principal 

Israel Clarà
GIOCONDO
Pròleg de Maria-Isabel Segarra

«Després m'adono, un cop feta la feina,
que tots dos hi hem portat la mateixa eina.»

ISBN: 978-84-96496-91-0      Fitxa tècnica en PDF
Preu amb IVA: 14 €
Format: 15,3 x 24 cm
Pàgines: 64
Enquadernació: Rústega cosida amb solapes
Primera edició: juny de 2008

«T'agrada pensar en mi tocant el violoncel
i a mi veure't tensar la corda eixarrancada,
perquè ens imaginem que hi haurà una vegada
que l'arquet correrà tot sol a contrapèl.

I tu, amb el joc dels dits, em fas emprendre el vol,
amb els gestos lascius de nimfa espaterrada
mentre mous l'instrument com una condemnada,
estremida pels fluxos i el frec del faristol.

I vols que t'entrin dins bemolls i sostinguts
que aprens a compassar amb els silencis muts
com una coneguda tocata i fuga en sol.

Improvises després un trèmul staccato
i em deixes amb el baix al mig del pizzicato
i el plaer de la música com a únic consol.»

(poema de la segona part, ENEMICS ÍNTIMS)
© Israel Clarà, 2008

«Israel Clarà passa revista a persones que li són properes amb un to hiperbòlic i descarnat per arrencar-nos la rialla. Hi desfilen el pare —un ganàpia una mica sord, però tendre—, l’amiga fidel en l’aventura literària que es banya en litres de perfum, el poeta amic aclaparat per l’èxit, l’amic de dinars i sobretaules que desplega la saviesa pràctica de la vida davant dels ulls atònits del poeta, la gelosia amarga que li devora les entranyes en veure com l’amiga de l’ànima se sent, de cop i volta, trastornada per un amor que, més que cec, és coix i manc, i ve de la guerra fet un Cristo, i l’amiga madura, que no pot sostreure’s als plaers etílics ni en les situacions més íntimes...» [del pròleg de Maria-Isabel Segarra].

ISRAEL CLARÀ va tenir l’encert de néixer uns dies després de morir Franco, l’u de desembre de 1975, la qual cosa fou tot un detall per part seva, la veritat.

Va estudiar en una escola religiosa de l’Opus Dei, fet que li va permetre de combregar quasi bé cada dia, per això ja no va mai a missa, perquè assegura que les té totes acumulades.

Progressista de jove, poc a poc s’ha anat tornant més conservador amb els anys, perquè pensa que primer s’ha de progressar i després conservar el que s’hagi progressat abans.

Té el mal costum d’escriure llibres de poemes i, a sobre, comet el genocidi de publicar-los. Ha escrit tal quantitat d’obres que pel bé del lector i manca d’espai a la solapa no ens estendrem a enumerar.