Editorial OMICRON

«Quan t’adonis que has arribat tard a tots els prodigis,
que les grans preguntes només tenen una resposta que ets tu,
que no has d’escriure més sobre ocells, ni animals ni plantes
i sentis que el teu temps ja no és el teu temps
i que ja no et pertany com et van pertànyer les antigues joguines,
i que la mort és real i que el buit és molt més que un espai
que no l’omplen ni el record ni la tendresa, quan t’adonis de tot això
pots prendre el meu cos i abraçar-lo amb tota la teva ànsia,
pots fregar-me els cabells i esperar el meu gest còmplice de sempre,
perquè, si no ho sabies, d’això se’n diu amor, i tu saps que t’estimo.
No tinguis por d’explicar-me els neguits que et turmenten
ni el pànic per l’absència de fruita als arbres plens d’hivern,
no tinguis por d’esperar-me cada dia al portal de casa
ni de buscar l’escalfor dels meus límits dins l’atles d’uns llençols.
Quan tinguis por de tot això pots prendre el meu cos i besar-lo
amb tota la teva ràbia, pots desitjar-me amb el teu desig incorruptible
perquè, si no ho sabies, de tot això se’n diu amor, i tu saps que t’estimo.
I quan arribi l’hora obscena de la mort no ploris, ni proclamis cap retret
contra aquesta vida que ens haurà atorgat els seus més bells tresors.
Perquè aleshores podràs prendre el meu record i abraçar-lo amb tota
la teva memòria, i en l’absència subtil i tràgica del cos sabràs que un dia
vas ser feliç com ho són els déus, i les estrelles, i la llum i els àngels.
I t’adonaràs, si no ho sabies, que d’això també se’n diu amor,
i que t’estimo encara.»

«Amb aquesta obra, l’Israel Clarà no tan sols recupera la genial figura de l’heroïna persa i ens recorda la seva fita, sinó que fa de la seva esperança de vida la nostra. Reprenguem amb ell el tema fascinant de la importància de l’art en la vida humana i de com Xahrazad suposa una culminació de tota aquesta tradició. I és que no solament és la idea transversal del llibre, sinó l’essència de la poesia i de la vida de l’Israel Clarà. L’art com a possibilitat de salvació, de la seva salvació i, de retruc, la nostra. [...] Perquè per a ell la vida sense poesia no és vida» (Del pròleg Les mil i una nits d’Israel Clarà, de Mayra Amate).

ISRAEL CLARÀ va néixer a Badalona el dia u de desembre de 1975, és llicenciat en Filosofia per la Universitat de Barcelona i des del 2004 forma part de la Sectorial de Cultura d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).

Les seves darreres obres publicades són L’aigua i l’arlequí (2005), L’herborista de Shangai (2005) i el bellíssim poemari Ens ho prometia (2005), també per aquesta mateixa editorial i dins de la Col·lecció Oasi de poesia.

Altres títols seus són La pluja en el paraigua (2006), La presència exacta de la rosa (2006), amb pròleg de l’escriptora Isabel-Clara Simó, i Concreció del miracle (2006). També ha publicat Ovidiana (2006), novel· la històrica, i el nou poemari Papallones negres (2006).

Damunt de tu només les flors (2006) suposa una altra fita en l’obra del nostre autor. El llibre que ara presentem, La nit de Xahrazad, ha estat prologat per Mayra Amate i constitueix el poemari més excel-lent escrit fins ara per Israel Clarà, així com un dels més impressionants de la poesia catalana contemporània.