LORENZO DE’ MEDICI (LLORENÇ EL MAGNÍFIC) (Florència, 1449 - Careggi, 1492) va ser príncep de Florència, mecenes de les arts, polític, poeta i filòsof renaixentista pertanyent a la influent família florentina dels Medici. Va rebre estudis a Venècia i va ser enviat a Milà en representació del seu pare. Amb només vint anys es fa càrrec de l’estat florentí, que estava en lluita contínua amb el Regne de Nàpols. Gràcies al seu tarannà conciliador i diplomàtic, va aconseguir signar la pau amb els napolitans l’any 1480. Casat amb una de les aristòcrates més importants de l’època, va aconseguir que el seu fill fes la carrera eclesiàstica, tot convertint-se en el futur papa Lleó X. Com a mecenes, va destacar pel suport donat a Sandro Botticelli, Leonardo da Vinci, Giuliano da Maiano i Michelangelo Buonarroti, entre d’altres. Va estendre la seva obra renaixentista arreu d’Europa i va fundar, entre d’altres institucions, la Biblioteca Laurenciana. Com a poeta destaca per ser l’autor d’un bellíssim cançoner petrarquista que ara donem a conèixer, per primera vegada, a tot el públic de parla catalana.

ISRAEL CLARÀ (Badalona, 1975), és escriptor i traductor. Entre les seves traduccions cal destacar: De la meva flama i Poemes a Cecchino. 48 epitafis i altres elegies, de Michelangelo Buonarroti; i, juntament amb Maria-Isabel Segarra, Il convivio all’amore. Poemi scelti, de creació pròpia; l’antologia de Benet Garret present a Endimió retornat; Les estacions daurades, de Vincenzo Cardarelli; Vindrà la mort i tindrà els teus ulls, de Cesare Pavese, i aquest cançoner que ara presentem.

MARIA-ISABEL SEGARRA (Barcelona, 1967), és escriptora i traductora. Entre les seves traduccions cal destacar: Llibre de les obres divines, d’Hildegarda de Bingen; Commonitori, de Vicenç de Leríns; A l’Església, de Salvià de Marsella; Lloança del desert, d’Euqueri de Lío; Corona regum, de Joan Margarit i Pau; i, juntament amb Israel Clarà, l’antologia de Benet Garret present a Endimió retornat; Les estacions daurades, de Vincenzo Cardarelli; Vindrà la mort i tindrà els teus ulls, de Cesare Pavese, i aquest cançoner que ara presentem.