Israel Clarà
UN RACÓ DE PARADÍS
In memoriam José M. Ortega
Epíleg d'Elisabeth Jiménez

«I et guardo entre els jardins de la meva memòria
silent en les converses, en les remors ingent,
llunyà en el temps, l’espai i el nom de la infantesa,
allà on s’esquincen cicles d’esferes transparents.
Perquè en sàpigues fer les joguines maldestres
que et permetin tornar, retornar i retornar-nos
a una altra pluja, a algun cel blau que, sense tu,
giragonsi la llum d’albades intangibles.
Perquè et sàpiguen dir els meus ulls novament
i tantes nits obscures que he il· luminat de vida,
amatent, tan sols, sempre, a l’oasi d’amor
que has deixat per deserts amb dunes innombrables.
Revinclarà el solstici de la sang i l’enyor
per fer-te ponents nous d’insomnis sense límit,
i et tornarem els noms sense espera ni fi.
Et guardo entre els jardins de la meva memòria
un racó de paradís.»                      

 (poema UN RACÓ DE PARADÍS)
© Israel Clarà, 2005

El llibre que el lector té entre les seves mans mai no s’hauria hagut d’escriure. El novembre de l’any 2004 moria el filòsof i professor José María Ortega (1935-2004). El dolor per la seva pèrdua va inspirar uns quants dels poemes que componen aquest llibre d’homenatge i d’amistat i que després es van convertir en una ofrena poètica.

L’autor d’aquestes pàgines ens comunica el seu dolor a cada plana: la tristesa, la solitud, l’angoixa, la por... Hi són presents en cada vers, però sense renunciar, en el poema final, a l’esperança. El desig, malgrat tot, d’imposar-se a la vida mitjançant la vida, el delit de perdurar més enllà de la tristesa i del silenci dels qui vam estimar i ara ens són ja absents per sempre.

El poeta, amb tot, no tan sols recorda el seu amic desaparegut. Hi ha un record per a la mare, els avis, l’amor desnonat i menystingut... Un recorregut per totes les morts, no solament la mort física, que ens aclaparen i ens fan envellir de cop. I tot, però, expressat a través de l’art, perquè en quedi cons-tància, perquè no faci tant de mal. L’anhel pregon de l’ésser humà, en el fons, per a comunicar-se.

Israel Clarà (Badalona, u de desembre de 1975) és llicenciat en Filosofia per la Universitat de Barcelona. Actualment, es dedica a la investigació i a la docència. Va ser coautor del primer diccionari filosòfic multilingüe editat als Països Catalans. Té publicades dues novel· les, Estatuària de cendra (2002) i El llibre d’una vida malaurada (2004), totes dues per l’editorial Llibres de l’Índex.

Format primerament en el conreu de la poesia i de l’assaig, l’obra d’Israel Clarà comprèn gran quantitat de formes i matisos. L’obra poètica del nostre autor abasta multiplicitat de gèneres, però és en l’anomenada «poesia de l’experiència» on el nostre poeta troba el seu mitjà més idoni d’expressió. La poesia d’Israel Clarà sorprèn per la seva enorme senzillesa, però aquesta característica es troba al servei d’una sensibilitat i força expressives realment encomiables.