|
|
Cesare Pavese
VINDRÀ LA MORT I TINDRÀ ELS TEUS ULLS
Edició i traducció a cura d’Israel Clarà
i Maria-Isabel Segarra
«(...) le mani di tua madre, / la conca del braciere.»
«(...) les mans de la teva mare, / la conca del braser.»
ISBN: 978-84-96496-97-2 Fitxa tècnica en PDF
Preu amb IVA: 14 €
Format: 15,3 x 24 cm
Pàgines: 80
Enquadernació: Rústega cosida amb solapes
Primera edició: setembre de 2008
«Verrà la morte e avrà i tuoi occhi –
questa morte che ci accompagna
dal mattino alla sera, insonne,
sorda, come un vecchio rimorso
o un vizio assurdo. I tuoi occhi
saranno una vana parola,
un grido taciuto, un silenzio.
Cosí li vedi ogni mattina
quando su te sola ti pieghi
nello specchio. O cara speranza,
quel giorno sapremo anche noi
che sei la vita e sei il nulla.«Per tutti la morte ha uno sguardo.
Verrà la morte e avrà i tuoi occhi.
Sarà come smettere un vizio,
come vedere nello specchio
riemergere un viso morto,
come ascoltare un labbro chiuso.
Scenderemo nel gorgo muti.»«Vindrà la mort i tindrà els teus ulls –
aquesta mort que ens acompanya
del matí al vespre, insomne,
sorda, com un vell remordiment
o un vici absurd. Els teus ulls
seran una vana paraula,
un crit callat, un silenci.
Així els veus cada matí
quan t’aboques sobre tu mateixa
al mirall. Oh estimada esperança,
aquell dia nosaltres també sabrem
que ets la vida i ets el no-res.«La mort té un esguard per a tothom.
Vindrà la mort i tindrà els teus ulls.
Serà com abandonar un vici,
com veure en el mirall
que ressorgeix un rostre mort,
com sentir que parla un llavi clos.
Baixarem a l'abisme muts.»© de la traducció: Israel Clarà
i Maria-Isabel Segarra, 2008
Més de quinze anys després de la traducció oferta per Joan Tarrida d’aquesta obra meravellosa, hem volgut recuperar per al públic actual de parla catalana uns textos que, sens dubte, pertanyen al gran llegat poètic de la humanitat. Plens d’una força i d’un dramatisme que encara avui són capaços d’estremir l’ànima, aquests poemes de Cesare Pavese es poden considerar el testament del poeta, l’immens regal d’amor que l’escriptor va fer al món abans d’abandonar-lo per sempre. Si bé és cert que Pavese va escriure aquests versos per a la dona que l’havia abandonat, Constance Dowling, també és veritat que s’han convertit en la seva garantia més gran de record i pervivència. Com el mateix poeta va deixar escrit abans de suïcidar-se: «Perdono tothom i a tothom demano perdó. D’acord? No tafanegeu massa.» Que en quedi només la paraula escrita.
CESARE PAVESE va néixer a Santo Stefano Belbo, Piemont, l’any 1908 i es va suïcidar a Torí l’estiu de 1950. És considerat un dels poetes italians més grans i influents del segle XX. Durant tota la vida va intentar vèncer un pregon sentiment de soledat que l’assetjava, que considerava alhora la seva condemna i la seva vocació. Va ser fundador i editor de la casa Einaudi.
Estudià Filologia Anglesa a la Universitat de Torí i es dedicà a la traducció d’autors nord-americans. L’any 1936 va publicar el seu primer llibre de poemes, Lavorare stanca, que va revisar el 1943. Reconegut escriptor en prosa, és autor, entre d’altres, de dues novel· les importants, La bella estate (1949) i La luna e i falò (1950). També mereixen reconeixement les seves obres Dialoghi con Laucò (1947) i els magnífics diaris aplegats sota el títol d’Il mestiere di vivere. Diario (1935-1950).
Però l’obra per la qual, sens dubte, Pavese serà sempre immortal és pel seu dramàtic i esplèndid llibre Verrà la morte e avrà i tuoi occhi (1951), que va escriure arran de la relació que havia mantingut amb l’actriu nord-americana Constance Dowling. Quan el va abandonar, el poeta se suïcidà tot deixant aquesta nota: «Perdono tutti e a tutti chiedo perdono. Va bene? Non fate troppi pettegolezzi.»
Tots els drets reservats
