|
|
Israel Clarà
VIOLONCELLE À VOIX BASSE
Pròleg de Maria-Isabel Segarra
Dibuixos d'Olga Xirinacs
«La casa encara guarda el gest deixat al rostre.
Les tardes són vermelles i s’enyoren de tu.»
ISBN: 978-84-96496-46-0 Fitxa tècnica en PDF
Preu amb IVA: 14 €
Format: 15,3 x 24 cm
Pàgines: 72
Enquadernació: Rústega cosida amb solapes
Primera edició: juny de 2007
«Estimem el migdia, Caterina, estimem-lo,
que la llum no és eterna i els núvols es fan densos.
Oblidem el dolor, Caterina, oblidem-lo.
Així farem els cels encara més immensos
i morirà la pell que ens mata la tendresa,
el necessari amor, el petó i l’abraçada.
Te m’has reconvertit en l’ombra d’una fada,
te m’has aparegut com la dolça promesa
que he buscat en els versos i en tot el que t’escric
com un pòsit ferotge que semblava enemic
i que ara se’m rebel· la amb l’ànsia d’un tauró.
Val la pena morir si és d’amor la conquesta,
val la pena renéixer si l’oblit manifesta
un sol instant que sigui de silenci i perdó.»(sonet III)
© Israel Clarà, 2007
«La immensa tristesa que ens devasta després de la mort de l’amor és molt més poderosa que l’amor que un dia va menysprear-la. Així, com en un somni, sense comprendre-ho, el murmuri d’aquest dolor que comença on s’extingeix el no-res ens envaeix com el lament d’un violoncel que sona sotto voce, és a dir, en veu baixa, i penetra dins de la nostra ànima com una lenta agonia dels sentits. Hi ha hagut d’altres llibres, els llibres de l’amor que han ofert una renaixença com una primavera eterna, el miracle de l’amor entre el tauró i la gavina. Aquest és el llibre de l’absència i el que busca, desesperadament encara, l’essència del perdó.»
« La grande tristesse qui nous dévaste après la mort de l'amour est beaucoup plus puissante que l'amour qu’un jour l’a méprisée. Ainsi, comme dans un rêve, sans le comprendre, le murmure de cette douleur qui commence où le néant s’éteint nous envahit comme la lamentation d'un violoncelle qui sonne sotto voce, c’est-à-dire, à voix basse, et pénètre dans notre âme comme une lente agonie des sens. Il y a eu d’autres livres, les livres de l’amour qui ont offert une renaissance comme un printemps éternel, le miracle de l’amour entre le requin et la mouette. C’est le livre de l’absence et celui qui cherche, désespérément encore, l’essence du pardon. »
ISRAEL CLARÀ va néixer a Badalona el dia u de desembre de 1975, és llicenciat en Filosofia per la Universitat de Barcelona i des del 2004 forma part de la Sectorial de Cultura d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).
Algunes obres anteriors ja publicades són L’aigua i l’arlequí (2005) i el bellíssim poemari Ens ho prometia (2005), per aquesta mateixa editorial i dins de la Col· lecció Oasi de poesia.
Altres títols seus són La pluja en el paraigua (2006), La presència exacta de la rosa (2006) i Concreció del miracle (2006). També ha publicat la novel· la històrica Ovidiana (2006).
És coautor de la traducció dels sonets de Michelangelo Buonarroti aplegats a De la meva flama (2006) i autor del poemari Vellut de préssecs grocs (2007). Amb Caterina Briguglia ha dut a terme la traducció dels epitafis de Michelangelo sota el títol de Poemes a Cecchino (2007). Boccato di cardinale és potser la seva obra més polèmica i El monestir de Ferrara ha estat la seva darrera novel· la publicada.
Tots els drets reservats
